Este área no tiene contenidos.
Sobre mí
De jove vaig creure que Gandhi tenia raó, quan deia que no hi ha cap causa intrínsecament justa que es pugui descriure com una causa perduda, i que també en tenien Espriu, amb allò d'imposar la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol, i Leclerc, amb allò altre de que les bales maten persones, però que no poden matar idees, així que vaig començar a escriure. Ara, que ja m'he fet vell, encara ho segueixo creient, tot això, però em sembla que qui més raó té, al cap i a la fi, és Chavela Vargas, que diu que el preu de la llibertat consisteix en patir i en ser pobre. Per això cada matí, quan m'aixeco, m'he de dir allò que diuen que Turenne, en certa ocasió -muntat a cavall i a punt de participar en una batalla-, en notar que li tremolaven els genolls es va dir a si mateix: "Tremoles, cos meu? Doncs més que tremolaries, encara, si sabessis a on estic a punt de ficar-te!" I segueixo escrivint... Tot i que a vegades penso que ja només ho faig perquè, com Marguerite Duras, jo també m'he de conformar pensant que escriure pot substituir-ho tot.
Últimos comentarios
- L'HERÈNCIA AMAGADA DEL CARLISME 4 comentarios
eduardo, arnau de trevillac, Detchart, [...]
Fotos
Mis tags
Categorías
Buscar
suscríbete
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
