Sobre mí
De jove vaig creure que Gandhi tenia raó, quan deia que no hi ha cap causa intrínsecament justa que es pugui descriure com una causa perduda, i que també en tenien Espriu, amb allò d'imposar la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol, i Leclerc, amb allò altre de que les bales maten persones, però que no poden matar idees, així que vaig començar a escriure. Ara, que ja m'he fet vell, encara ho segueixo creient, tot això, però em sembla que qui més raó té, al cap i a la fi, és Chavela Vargas, que diu que el preu de la llibertat consisteix en patir i en ser pobre. Per això cada matí, quan m'aixeco, m'he de dir allò que diuen que Turenne, en certa ocasió -muntat a cavall i a punt de participar en una batalla-, en notar que li tremolaven els genolls es va dir a si mateix: "Tremoles, cos meu? Doncs més que tremolaries, encara, si sabessis a on estic a punt de ficar-te!" I segueixo escrivint... Tot i que a vegades penso que ja només ho faig perquè, com Marguerite Duras, jo també m'he de conformar pensant que escriure pot substituir-ho tot.
Últimos comentarios
- L'HERÈNCIA AMAGADA DEL CARLISME 4 comentarios
eduardo, arnau de trevillac, Detchart, [...]
Fotos
Mis tags
Categorías
Buscar
suscríbete
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
